I vitelloni, de Fellini, es pot veure com la desintegració dels continguts tradicionals en la figura d'un grup d'amics, o companys de farra, representants de la modernitat: ganduleria a l'aguait. L'evolució d'aquests dropos queda determinada pel simple fet que la modernitat, alhora que un principi abstracte d'exterioritat i dissolució, és també en cada cas una figura concreta i fàctica. El guió està ben pensat i preveu l'expulsió necessària de Moraldo, el germà i l'amic que pel fet de ser-ho es queda sense germana i sense amic.
En realitat, seria més encertat dir que la modernitat apareix de dues maneres diferents. 1. Amagada en la tradició en forma de "cosa o instrument", però sel·leccionada i acabada en el cataclisma còsmic i invisible que és el mercat. 2. Visible en les formes de vida ocultes i escandaloses a la vida decent, però sobretot en els intersticis i zones de trànsit de les formes de vida "tradicionades", com la joventut, que s'allarga. La modernitat s'ha apoderat de la joventut ja entrada en anys de la película, convertint-los en dropos, tot i que des del punt de vista d'ells sigui un agafar el fruit mentre encara és madur per a ells.
ResponderEliminarEn el seu deambular, els "vitelloni" semblen anar a la deriva qual "flâneurs" nocturns. A voltes, a tots els atrapa el destí: la marxa de Moraldo, una vida conjugal tranquil·la al cunyat i la germana, una possible carrera al teatre, a l'escriptor. Tan sols el personatge d'Alberto es queda derivant a la deriva, en ser abandonat per la sostenidora de la família -la germana-... un fil de la història que queda en suspens?? o l'únic inútil que resta inútil a la fi de la pel·lícula?
ResponderEliminar