Els jocs es multipliquen, les regles de joc no són manifestes. És molt clar qui sap jugar, tots els que no en saben viuen més o menys conscientment en la irrellevància. Ha arribat fins i tot a ser un reconeixement obvi que s'està jugant: "interpretem un paper". L'estandarització de les nostres experiències i actuacions en cada àmbit no té marxa endarrera. Cada joc té una no participació plenament regulada.
No hi ha res per fer. Només la discriminació entre qui sap jugar i qui no i, entre els qui juguen, d'aquells amb capacitat d'encarnar per als altres aquell joc.
Com que juguem a pesar nostre i els jocs amb llurs regles no pretenen ser explícits, la pràctica i l'entrenament només té lloc de manera secundària, subreptíciament, com ho fan els somnis.
No hay comentarios:
Publicar un comentario