En diuen cos però és un perfil en una xarxa social. El conjunt de representacions per les quals el cos és tant presumptament immediat, tant pre-discursivament sensible contribueixen a que com a imatge pugui exercir de moneda corrent. Dos exemples més o menys complementaris. 1. L'acció: quan em penso com agent en el que faig o no hauria d'haver fet o m'agradaria poder fer, la consciència de les dimensions del meu cos és un excel·lent arbust de pretextes per justificar qualsevol de les meves opcions o, millor, per evitar-me l'angoixa de poder (és a dir haver de) decidir. 2. El sexe: com en un joc o en un perfil d'Internet, el sexe és un camp adequadament acotat on es té el privilegi de disfrutar el que la imatge projecta com a referència: immediatesa, carn, etc. Un cop arrancat dels seus vincles amb la resta de coses cal molta voluntat per a que es pugui considerar que en el fons es tracta del mateix. En ambdós casos, i d'altres que es podrien aportar, uns esquemes interpretatius imperants per a la imatge del cos impedeixen l'accés a un règim més general d'imatges on d'entrada totes tenen el mateix rang i exigeixen de nou ser interpretades. La imatge s'encadena al seu projectat referent per mitjà de multitud de reivindicacions per tal de que ja només pugui ser entesa des d'aquest suposat referent. Totes les batalles i disjuntives, llavors, per molt que ens urgeixin un posicionament des del qual puguem ser ubicats i definits, tenen lloc sense ni despentinar tal supòsit.
Nota: aquest text és recuperat i va ser escrit ja no recordo quan ni com. De totes maneres, aquests pobres escrits tenen sempre ben poc de context.
