Sobre els problemes reals de la gent. Intentant explicar el Sísif 3

"Hi ha dos modes d'activitat intel·lectual, la que es dedica en puresa a les qüestions teòriques, fila molt prim i treballa amb erudició i la que es planteja els problemes del seu temps i s'hi posiciona". Aquesta dualitat és una construcció realitzada per aquells que s'atribueixen la intervenció en la societat i el compromís, pretenent que l'activitat més merament intel·lectual simplement gira l'esquena al món per dedicar-se, en la seva bombolla, als seus temes fetitx. Es tracta d'una representació molt comú i estesa en molts àmbits diferents. Per tot arreu neixen acusacions d'una tal alienació de la vida real: la universitat (allò acadèmic), la política i els presumptes "problemes reals de la gent", en múltiples conselleries psicològiques... Però això ens ho hem de fer mirar d'urgència: ara resulta que tothom sap, no només què és el "món real", sinó també què pot el pensament i altres institucions. És clar que, en el context d'aquestes idees, allò menys relacionat amb els temes "realment importants" a banda de quedar relegat, només li queda ser un "valor cultural": es preserven els resultats i s'obvien llurs pressupòsits, quan aquests són l'únic que hi ha de viu en aquest tipus de productes més inútils o desinteressats.