epilèktikon

La lletra no persona entregada al silenci sinó que dura sobre una superfície. Serà ja l'única constància, el món depèn de la conservació d'un paper. L'autoritat reposa en la memòria, la lletra immemorial no té autor. La lectura és l'únic sòl ferm per la lletra, només la lectura li atorga una mort en la qual viure. El text s'encén i il·lumina l'esperada desaparició de la literatura. La lectura és el foc, l'única distància, l'únic espai, l'únic dibuix. Que cremi del tot per donar cendra i quedar del tot oblidada en un...