Perspectives sobre el problema de la recepció

La recepció massiva i col·lectiva d'imatges és un moment subsegüent a la que correspon a l'autonomia de l'art. Aquesta autonomia es basa en un estatut particular de la representació segons el qual aquesta té alguna entitat mental o significacional. Hi ha alguna cosa que expressar o que representar i, així, l'estatut de la representació no és problemàtic. Aquest espai neutralitzat, però en el fons problemàtic, és l'autonomia, la presència "allí davant" de l'obra. Però la recepció en massa està deixant pas en tots els nivells a una alta diversificació possibilitada tècnicament. Els perills de l'antiga recepció: el totalitarisme, la uniformització, els diversos cultes, els presumptes retorns... semblen avui quasi fora de lloc. Contra la recepció unidireccional de la representació per part d'un col·lectiu tenim una comunicació individualitzada realitzada sobre la base de la representació. El nostre perill és, doncs, bàsicament, no reconèixer aquesta filiació, ja que, si bé la pretesa immediatesa recuperada que d'una altra manera ve a instal·lar-se al lloc deixat vacant no té l'aspecte antipàtic d'un 1984 (i això en contra d'Orwell, que amb el llibre feia d'abogat de la immediatesa en qüestió), és aquí d'efectes semblants: un totalitarisme diversificat.