Llambregada sobre l'esport

Si ens fixem en quins són els esports més gloriosos avui, ens trobarem amb la sorpresa de que tots es basen en alguna cosa que roda (futbol, basket, tenis, cotxes i motos, en alguns llocs potser beisbol o cricket). Aquest curiós fenomen ens condueix a una conclusió bastant immediata: el cos humà ja no és el prot-agonista. Pel que sembla, l'obsessió bàsica està en un sistema o joc de velocitats regulat en algun espai. L'espai de joc és de manera elemental l'espai (temps) infinit i continu, és a dir buit. En efecte, s'ha volgut veure en l'esport una expressió ritualitzada d'algun passat constitutiu. En el nostre món sense herois ni déus, el mite que hi perviu (com un somni que reprodueix repetidament un trauma) seria probablement el de l'extensió.