Sobre la discrepància

Hi poden haver moltes diferències d'opinió o de posicionament, però si hi ha un marc comú o si el mode de sostenir l'opinió és més o menys compartit, en el fons hi pot arribar a haver fins i tot uniformitat. I viceversa, el que moltes vegades sembla un acord de posicions, en estar fundat sobre pressupòsits molt diferents, pot ser simple incomunicació. Alguns caràcters més generals de què és i què no aquest fons de pressuposicions i el fet que hi hagi aquest segon nivell és una qüestió del màxim interès, però quines assumpcions tàcites fem cadascú de nosaltres és qüestió d'una simple demència no psicològica i ratlla la irrellevància. Aquest és només un dels molts motius pel qual no és que haguem de respectar, com se'ns obliga a pensar, les opinions diferents, no només hem de pensar tot allò de que podem estar equivocats, etc., sinó que ens obliga a posar-nos en alerta sobretot contra les pressuposicions, no contra les opinions (amb perdó, per definició irrellevants). Només si es discuteix bàsicament aquest marc, només si s'obre a la crítica aquest previ que normalment es pretèn peculiaritat o privilegi personal és possible parlar d'alguna cosa.
És, però, molt cert que aquesta distinció està lluny de ser clara per a tots, i molts diran que pertany a les subtilitats en les que es gasta l'energia mental a les universitats enlloc de comprometre's amb els problemes actuals de la societat. Però és una irresponsabilitat expulsar-la així del tràfic comú, ja no només per poder parlotejar tranquilament, sinó perquè és també la millor manera de bloquejar qualsevol autoenjudiciament de la pròpia conducta, simplement perquè és una manera d'envoltar-la de bruma, de fer-la obscura davant de nosaltres mateixos, de manera que no en podem, com resulta clar, ser responsables. Amb això arribo al que possiblement és un dels problemes principals de l'educació, que molt probablement no té res a veure amb els alumnes, sinó amb un professorat que no té cap intenció d'incorporar aquestes consideracions i, així, envolta la seva tasca d'una opacitat que amb l'evanescència dels continguts que ensenya és palesa per al més tonto dels alumnes. La reforma pedagògica actual, amb tot el rotllo de les competències, té almenys l'avantatge d'obstaculitzar al professor l'ús del seu arbitri executiu, una avantatge certament discutible, però deixa intacte el problema aquí assenyalat.