Es vol que la creació i el consum de creació siguin immediats i espontanis. Es busca la calidesa del públic, es mira amb desaprovació una actitud (sempre excessivament) analítica. En poques paraules, necessitem reconéixer alguna persona 'de carn i ossos' en la nostra relació amb determinats productes. En cultura cosumim persones que ens diguin: "ei, que sóc complex i contradicori, pateixo, em passen coses, tinc emocions, caic i em torno a aixecar (estem d'acord, hi hem d'estar, en que si caus t'has d'aixecar, perquè la vida segueix... viu la teva vida (diu una veu conjunta))". És a dir que quan consumim explícitament cultura no fem sinó en el fons el mateix que en els altres productes: conduïm persones de carn, vestim persones de carn, ens en perfumem, les fumem, fins i tot quan comprem al supermercat o netegem el lavabo ho fem d'una persona de carn, simplement que no és tant sexy. El desig sexual és la matèria base sobre la qual experientem els desigs particulars per al consum de cada producte.
Però què és aquest desig? Si ens resistim a la comfortable i tranquil·litzadora resposta de que és un fet natural, de la nostra naturalesa, podrem admirar-nos dels contorns del nostre 'déu fluvial de la sang'. Podria ser que el motiu ocult del que avui denominem sexualitat és la "necessitat" o inclinació vers un contacte corporal, tàctil, amb la imatge, tocar la imatge. Els "òrgans" tàctils, llengua, 'pell', sexe, determinen el punt de fuga de la perspectiva, regulen el caràcter ergonòmic de la producció (d'imatges). Que es tracti de produir imatges o representacions, és a dir de proporcionar i comprar vivències, no és perquè es prefereixi una còpia enlloc de la cosa "real", sinó perquè el que es produeix és necessàriament coses que es puguin tornar a produir, es produeixen exemplars d'un procediment productiu que no produeix un original, una cosa. Cosa en aquest últim sentit, n'hi ha quan hi ha un context i unes relacions amb l'entorn que lliguen aquesta cosa per tal de que sigui on és, hi sigui. Però que enlloc de coses, coses amb 'context', hi hagi reproduccions, imatges, etc. no és tant per la racionalització de la producció com pel simple fet que les coses han de passar pel mercat, el lloc de tots els lloc, des d'on és possible passar a qualsevol altre lloc, la descontextualització. Aquesta realitat tant actual i pervasiva, en aquesta realitat del mercat i tot això de la imatge que tots vivim, no hi viu ningú, la qual cosa ve ben mostrada pels intents esmentats més amunt de restituir una presència sensible i real i de carn i humana, és a dir un context, als productes. La creació, que és pensada avui en dia com un acte d'originalitat quasi en el buit, creació d'una obra que s'està sola en un àmbit separat de l'univers sencer, com demostra el disseny dels museus, és en realitat i també, és clar, explícitament, creació de cosa en el seu context (per utilitzar encara aquesta expressió contrafeta com si fos un terme tècnic). Si no haguéssim decidit i repartit els papers ja pel que fa a autor i lector, autor i estudiós, etc. potser podríem entreveure una tasca creativa d'enorme significació en l'assumpció del present estat de coses pel que fa a imatge i producte. El punt decisiu està en aquells productes que desmenteixen o refusen, sempre sent òbviament productes, el seu caràcter de tal. De la mateixa manera que les arrels, l'origen, allò deixat endarrera i ja irrecuperable o indetectable en alguns productes que podem tenir al davant i consumir, de la mateixa manera que aquestes arrels traeixen un estadi anterior i aliè, també la lectura, potser la simple presència, és un estadi posterior i aliè en el sentit de desfer, per exemple, el caràcter obvi i empíric d'un vers, per utilitzar els lligams, ritmes i constriccions que el determinen per jugar i posar-se'ls de barret, fer-ne un pont, una caseta o el que sigui. Resumidament, el context perdut en el producte, és tornat en forma que eleva el seu contingut a trivialitat refusant-nos-el, privant que sigui significatiu per a nosaltres, però alhora obligant a buscar una resposta formal per als continguts del nostre món, en una mena de disseminació que tot ho afecta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario