L'ombra de l'escola

Un dels problemes de l'educació és que pren com a punt de partida i material de base un nen que no ha estat encara condicionat o determinat per exigències socials d'un caire determinat, d'una cultura concreta, pren el nen natural, la infància en un estat d'universalitat previ. El nen natural, imaginat jugant amb altres nens sota els arbres, és en realitat el nen que està en condicions d'entrar massificadament en un espai tancat. L'escola és el tronc de l'arbre de la massificació. Que ja no es tracti els nens com una argila que ha de ser moldejada en sèrie sinó com un ésser individual que aprèn ell mateix no és d'entrada res més que el calfred de sentir tan a prop dels gests educadors l'ombra del totalitarisme. Fugir del totalitarisme s'ha tornat l'obsessió d'una societat que el sent tant a dins. Fugir de la por, por a la por. El sentit crític que s'intenta potenciar en els alumnes i que es pressuposa en alguna classe d'adults, és la línia de flotació en aquest mar que va augmentant el seu volum, doncs sembla que fugint també s'entrega el terreny. L'autonomia i els valors de la convivència són les aptituds de qui sap sortir-se'n amb mers grumolls de realitat, trossos de rajola que suporten el peu  el temps suficient per saltar.