A part de propietats composicionals, referides d'una manera o altra a un esquema geomètric o patró aritmètic que subjauria a la disposició de les parts en la pintura i que deuria bona part del seu significat a la constitució i estatut propi dels objectes de la matemàtica en el període en qüestió, un element molt important del quadre, relacionat, és clar, amb l'esmentada constitució pròpia de la matemàtica, és la cosa que apareix en el quadre. En aquest sentit, la mirada més profunda pot coïncidir amb la més ingènua en què allò que es representa en el quadre és, per exemple, un bosc o Lorenzo de Medici. La cosa pintada és tal cosa. Té poc sentit dir que no és la cosa real sinó una imitació; tot allò que li falta per ser una cosa efectivament real pot ser simplement allò que li treu la seva aparició conjuntament amb les condicions de tal aparició, és a dir en el doble sentit d'incloure també el fet que sigui focalitzat, en un entorn determinat i apareixent com apareix, i no apareixent una altra cosa, etc.
Aquest sol fet aboleix tota dicotomia entre el biografisme i la contextualització històrica per una banda i la consideració de l'obra com un ésser autònom i segons les seves pròpies lleis.
No hay comentarios:
Publicar un comentario