"... jener wahrnehmender Verstand von jene Elemente und Mächte aus einer Irre in die andere geschickt wird... Dieser Verlauf macht eigentlich das tägliche und beständige Leben und Treiben des in der Wahrheit sich zu bewegen meinenden Bebusstseins aus."
Hegel, Phänomenologie des Geistes
Es pot apreciar la pelleringa que és això que s'acostuma a anomenar ésser humà si el mirem, com és habitual, sobre el fons d'algun dels nombrosos inconscients que s'han anat descobrint. El camp de l'experiència i d'allò que ens pot haver estat transmés és un petit moment de distracció enmig d'enormes processos que treballen a través nostre sense que ho poguem saber. La cosa està així perquè utilitzem com a referència la delimitació física i psicològica per a designar això que som o que soporta aquest ser. En efecte, els límits de fet que s'interposen en qualsevol relació amb les coses són tan insuperables per a qualsevol persona com estan superats sempre ja de fet pels coneixements actuals sobre aquestes mateixes coses. En poques paraules, l'inconscient és tot allò que esdevé conscient per a la ciència. Però aquest furor de consciència de més i més inconscient no pot dissimular que és una figura en certa manera invertida d'una distància familiar i de moment encara antiga que ha tingut lloc, per exemple, com la filosofia: és clar, però, que aquí no es tractava d'una enorme consciència de la inconsciència (sempre nova) sinó, per dir-ho malament, de la inconsciència de la consciència. En aquest sentit és significatiu que quan Hegel parla d'un ser portat per poders que escapen el nostre control no descrigui aquests com forces més reals, efectives de fons, sinó com mers pensaments.
No hay comentarios:
Publicar un comentario