Algun vers de Gottfried Benn

Queda molt, queda com sempre tot encara per arrancar per exemple uns versos als subtils tràfics de l'ús i dels valors. I tot i així l'erecció per la sintaxi ja dura: Satzbau.
Amb contundència es declara el poema apartat de qualsevol pertanyença, es deixa sol, solitari, sense ningú:

"Alle haben den Himmel, die Liebe und das Grab"

Tothom ja té el cel, l'amor i la tomba

Aquestes són les coses que interessen, amb les quals tots ja ens barallem sí o sí. El poema no reclama per a sí un interés especial, molt menys sectorial (cultural). El poema s'està en una trempera pròpia que només s'entén com un rebuig i un trencament respecte de tota referència i interès. És més, si és de veritat un trencament no podem dir ni tan sols que s'entén:

"überwältigend unbeantwortbar"

aplastantment sense resposta 

Caldrà poder prescindir de que el poema ens hagi de parlar d'alguna cosa o d'allò que ens hagi de comunicar, ja que això ha quedat sacrificat:

"Auf kosten des Inhalts ein formaler Priapismus"

Un priapisme formal a costa del contingut